RELAT D’INTRIGA

Assassinat a la casa dels Montero.

Ens trobem en un menjador on hi ha quatre persones. Una estava dreta i caminant i els altres cada un en una cadira assentats, fent altres coses xerrant,...

De cop hi volta s’apaga la llum automàticament i tots començant a cridar i dir que ha passat, i un arriba cap al interruptor, encén la llum i veuen a una persona a terra assassinat, però es veu que ningú d’ells ha escoltat res, ni cap dispar, ni cap crit. Però saben que ha sigut escanyat, o més bé afogat. En el temps que van tornar encendre la llum al costat del interruptor hi van trobar com un bloc de gel que queia i una cadira penjada al interruptor però no saben qui és però sospiten, i cada un i que diu, diuen que pot ser el que estar de peu,... perquè es el que te més avantatge de matar-lo.

El que ha sigut és el que estava caminant perquè va ser ell el que va muntar la trampa i ell tenia unes ulleres nocturnes que amb elles va assassinar el tercer personatge perquè va intentar descobrir qui era l’assassí.

El Bar de l’ institut

El bar de l’ institut estava tant ple que els pobres alumnes es tenien que seure al terra amb la calor que feia. Era ja final de curs i els alumnes esperaven nomes quan arribi aquella hora d’esbarjo per descansar, veies els alumnes cada grup en una taula, en una taula veus als alumnes cridant coms i fossin verdulaires, en un altre cantant, com si fossin el grup d’Amelie, en un altre barallant-se per què l’examen no li havia sortit bé, doncs això que arriba un moment que es veu que hi ha un silenci espectacular perquè van escoltar  a la senyora del bar fument un crit que fins i tot els alumnes que es trobaven al pati s’han enterrat. Al veure aquella pobre dona així, amb mala llet doncs tothom va començar a parlar fluix i des de llavors els alumnes s’han començat a comportar com s’han de comportar en un bar, o sigui, no com si estiguessin en un mercat no, si no que entren demanen el que volen i s’assenten a la taula i parlen entre ells com si estiguessin a la classe. Aquella dona per veure aquell comportament dels alumnes els hi va donar una recompensa que va ser una coca-cola gratis, i els va desitjar molta sort i BONES VACANCES! 

COM EM VEIG D’AQUÍ A 20 ANYS? …

Buff! Quina pregunta... Com em veuré d’aquí 20 anys? Doncs molt fàcil, d’aquí 20 any en tindré 36, o sigui, hauré acabat la meva carrera i estaré treballant, suposem. I el que no em plantejo és que em trobi amb una família, vull dir que no estaré casada, ni tindré fills. Primer vull disfrutar de la meva vida, i més endavant ja tindré temps de casar-me, de tenir fills i d’estimar el meu futur marit. En el que vull pensar és que en aquest anys que em queden acabaré els dos cursos de batxillerat, i desprès entraré a la Universitat. Mai he pensat casar-me ara perquè, doncs perquè tinc pensat que en els estudis que jo vull fer són relacionats amb la societat o sigui ajudar a aquelles persones que no tenen, que necessitin una ajuda. Per això mateix, no vull tenir una família , fins que cregui que sigui convenien, desprès crearem  una família. De tot això, el que no em veig d’aquí 20 anys és mantinguin una família, quan arribi a final de mes, fer contes, tenir que pensar amb l’aigua, amb la llum, amb el lloguer, que si això que si allò altre...  

Capítol 15. El gos dels Baskerville

Capítol 15.En aquest capítol ens expliquen que en Holmes i en Watson es troben en Baker Street en una casa de Londres. Estaven al voltant d’ina xemeneia parlant sobre la situació del Sr.Stapleton, segons la Sra.Stapleton i també als remordiment del professor Holmes. El que estaven digen es que el Sr.Stapleton es el que és considera el fill de Rodger de Baskerville se’n va anar cap a Costa Rica i allí es va casar amb una dona i va agafar tots els diners públics. Van marxar cap Anglaterra i va canviar-se el nom i va posar-se Vandeleur, desprès van marxar al sud d’Anglaterra i es quan va canviar el nom que ara nosaltres coneixem que és Stapleton on va trobar un gran gos salvatge gràcies a la senyoreta Laura Lyons. El Sr.Stapleton volia matar Sir Charles amb el gos que havia portat. Com que el senyor Sir Charles, era un senyor força gran amb el cor que lo anava palpitant malament ell va pensar que era fàcil matar-lo, amb que s’espantés ja en tenia prou.Anthony era el que estava en guàrdia del gos en a l’Erm durant tot aquell temps.

El Gos dels Baskerville

Capítol 14.

En aquest capítol veiem que en watson i en Holmes van a buscar a Leastrade a l’apartament i se’n van cap a casa del Sr.Stapleton perquè Sir Henry era allà. Stapleton l’havia convidat. Holmes, en Watson i Lestrade estaven amagats intentant veure el que feia, en watson va tornar amb en Holmes, al estar ells parlant van escoltar un soroll estrany, molt brusc com el d’un gos. Sir. Henry, al obrir la porta i per anar a sortir el gos se li va tirar a sobre d’en Sir. Henry, Holmes va treure el revòlver i el va matar, tots de seguida van entrar a casa de Stapleton. Van veure la dona del Sr.Stapleton embolicada amb una corda en una habitació però no van trobar cap rastre del biòleg s’havia esfumat. La Sra. Stapleton va afegir, que era possible hagués fugit cap al fanga i allà s’hagués ofegat.

Currículum Vitae Kautar el Hmidi

Currículum de Kautar El Hmidi

Lloc de Treball 

- Auxiliar d'Infermeria 

1-  Dades Personals

Nom: Kautar El Hmidi

Data Naixement: 12/02/1996

Adreça: C/ Antoni Agramunt

Localitat: Castelló D’Empúries

DNI: X2112474- Q

Telèfon: 638517719

Direcció electrònica: k_a_wtar2007@hotmail.com

2-  Formació

Graduat escolar a L’INS Castelló D’Empúries, any 2006

Batxillerat Humanístic per l’INS Castelló D’Empúries, any 2008

Diplomada en Infermeria a la Universitat de Girona,any 2010

Màster en Infermeria a la Universitat de Granada, any 2012

3-  Experiència professional

Lidl Castelló D’Empúries (juliol 2008 – setembre 2008): caixera

Queviures la Fleca de Baix a Peralada (juliol 2010- setembre2010): dependenta

Aldi Castelló D’Empúries (juliol 2011 – Setembre 2011): dependenta

Pa fi fleca (juliol 2012- setembre 2012): Dependenta

4-   Dades Complementaries

Permís de conduir B

5-  Idiomes

Àrab: Llengua materna

Català: Certificat de nivell C

Castellà: Certificat de nivell C

Anglès: nivell mig 

CARTA INFORMAL

CARTA INFORMAL SENSE EMOTICONES 

Ei, Maryam!

Què passa tía! Què tal? Fa molt de temps que no ens posem en contacte, et trobo molt a faltar, no sé si tu també m’hauràs trobat a faltar. Perquè sense mi sé que no pots fer res.

Gairebé ja sóc a punt de fer les maletes i tornar, aquest lloc m’està començant a agradar, cosa que al principi no, es un encant. La gent d’aquí és molt bona, simpàtica…

Visc amb una colega i compartim pis. És diu Sara és molt bona nena. El que trobo molt a faltar és el menjar de la meva mare, ja que aquí nomes menjo verdura, amanïda, ja veuràs et faré enveja quan vinguí m’estic posant en forma. Perquè ja molt de pal cuinar. Doncs res, passaré unes quantes setmanetes mes i espero que m’estiguis esperant amb els braços oberts eh!

P.D. Ah! Què tal està en Marc, com ho portes tot? Espero que bé, records. Un petó.  

CARTA INFORMAL AMB EMOTICONES

Ei, Mary!

K que passa tia! K tl? Famol de temps k nn ens posem en contacte, et trbo molt a fltr, n se si tu tmb. M'hauras tr'bat a faltar. Pk sense mi ja sé k nn és el mtx!

N em falta res p tornar, ncara k akest lloc m'sta començant a agradar. La gent es mlt simpatica, bona... comparteixo pis amb una colega que sdiu Sara. Trbo mlt a faltar el mnjr de kasa, la mum, k consti k aki només menjo, verdura, amanida, m'estic posan't enforma. tndras enveja i tot de mi jejeje :) 

dons res passar unes 2 semns i ens veiem spero k mesperis amb els brçs oberts. eh!

Pillina T'estimo :) <3 

P.D: Ah!  K tal sta n Marc, kom o porta tot spero que b records un petonàs. (L).